L’orgue de la Tramuntana és un instrument imaginat per Salvador Dalí, qui cap a finals dels anys cinquanta volia comprar el castell de Quermançó a Vilajuïga, una antiga fortificació del segle X on Dalí hi anava a fer connexions espirituals amb el seu germà homònim i des de on es veuen (segons l’artista) les millors postes de sol del mon. Allà hi tenia pensat instal·lar un orgue que amb la força de la tramuntana escampés el seu so per tot l’Empordà. En procedir a la compra del castell, Dalí va voler pagar la meitat amb diners i la meitat amb pintures però els propietaris no ho van acceptar i aquell projecte va caure en l’oblit.
L’any 2.002 l’empresari empordanès Josep Maria Martorell va comprar el castell amb la intenció de dur a terme aquell projecte visionari, i es va posar en contacte amb nosaltres. El projecte era totalment inèdit perquè no existeixen precedents d’instruments o música surrealista. Vam proposar un treball d’investigació conjunt amb la Universitat La Salle URL, que a la part tècnica va estar dirigit per l’enginyera acústica Professora Ivana Rosell i va ser finançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnologia gràcies a l’entusiasme del llavors Ministre Josep Piqué. Aquella recerca va donar com a resultat un instrument format per un grup d’instruments anomenats eòlics, dels que es van establir les bases teòriques per fer sonar diversos timbres entre els quals hi ha arpes, flautes, trombes, cordes…
Així neix l’orgue de la Tramuntana – segons idea original de Salvador Dalí-, que consta de diversos elements escultòrics i sonors que van col·locats a la terrassa del castell i que provoquen un clima sonor que ens transporta a l’univers surrealista gràcies a l’acció oscil·lant del vent. Aquets sons es poden escoltar al castell o degudament enregistrats, han servit per diverses composicions inspirats en aquesta genial idea.
Per aconseguir el desig de Dalí que el so de l’orgue s’escampi pel pla de l’Empordà s’ha creat el registre “Tramuntànic”, una escultura sonora que consta de set tubs d’uns cinc metres d’alçada, equipat cadascun amb una sirena de vaixell al seu interior que dona una nota diferent i que sonarà de manera programada, sumant a l’espectacle del crepuscle una simfonia daliniana audible des de la distància.
De cara a 2025 hi ha previst diversos esdeveniments musicals en espais importants entorn el castell que s’anunciaran en un futur.
Tot plegat amb la intenció de fer realitat el somni del geni empordanès i generar una expressió artística inèdita: el so de surrealisme. Amb aquest nou element, el Castell de Quermançó continua la seva llarga trajectòria històrica, transmutant la seva essència vers l’art i la música.
