És l’orgue històric més gran i important de Catalunya.
Aquest instrument encapçala l’escola catalana que des del S XV. perdurarà fins al segle XIX i que es caracteritza pel seu emplaçament lateral proper a el cor, amb un orgue major sovint de 16 peus i una cadireta de 4′, amb façana plana, amb grans portes pintades. Els tubs majors de façana sempre als costats, secrets diatònics i registres generalment sencers.
La història de l’actual orgue de la catedral de Barcelona comença el 5 de juny de 1538, data en què es va signar el contracte d’un nou orgue entre el capítol de la seu i els mestres Pere Flamenc, orguener, i Antoni Carbonell, mestre d’obra .D’aquest últim subsisteix tota l’obra de talla i d’ebenisteria de la caixa i de la tribuna i del mestre Flamenc romanen la major part dels flautats de la cara i una considerable part de tubs; són els elements originals d’aquest orgue que ha complert ja 460 anys.
L’orgue ha estat reconstruït en diferents ocasions, adaptant-se als successius canvis estètics de la música i de la litúrgia així com els avenços tècnics de la orgueneria que han anat transformant l’interior de l’instrument inicialment renaixentista en un barroc (1700), després en un instrument romàntic (1935), i actualment un orgue neobarroc (1994).
Les seves principals fites històriques, amb els seus autors, poden resumir-se així:
1538 Pere Flamenc, construcció de nova planta.
1616 Francesc Bordons Reconstrucció de l’orgue en estil barroc.
1674 Jusepe Sesma, modificacions
1733 Josep Boscà,
1794 Josep Pujol, reconstrucció.
1849 Gaietà Vilardebò, restauració.
1933 Gaietà Estadella, reconstrucció total acabada per Pau Xuclà (1946) consistent en un orgue de nou estil romàntic amb consola pneumàtic-tubular de quatre teclats i pedal, amb eliminació de la cadireta, de la trompeteria de batalla, d’una part del moble i de 14 tubs de la façana original.
1985 Gabriel Blancafort, nova construcció, restituint els elements desapareguts: Secrets de corredores, transmissió mecànica, consola de finestra, cadireta, trompeteria de batalla, restitució de la façana i introduint el registre elèctric amb un combinador apte per a 200 registres. Es va inaugurar el 24 de Maig de 1994. Des de llavors és usat en totes les celebracions i és el protagonista del cicle de concerts “L’orgue de la catedral” que ja ha arribat a la seva 30ª edició.
Del material sonor existent en l’actualitat hi ha mostres de cadascuna d’aquestes etapes, els tubs de façana i diversos principals són originals, Principals interiors dels Bordons i en Boscà, de Vilardebó és la Corneta i la Flauta Travessera, d’Estadella els greus de fusta i diversos registres romàntics del 3er i 4º teclat i de Blancafort la cadireta, la batalla, diversos registres de llengüeteria com Bombarda, Trompeta de Pedal, Trompeta i Cromorn de l’Orgue Major.
