El saló central del Palau Güell va estar dissenyat per Antoni Gaudí com a espai musical on s’hi feien concerts, ball i fins hi tot missa. Per això el prestigiós orguener Aquilino Amezua va construir un orgue, que tocava Isabel Güell, filla d’Eusebi Güell, una organista que rebé formació a Paris de mans del il·lustre organista Eugéne Gigout. La consola estava a baix mentre que l’orgue estava al sostre del saló a uns 10 metres d’alçada.
En motiu de la restauració del Palau Güell, havent desaparegut l’instrument original de la que només es conserva la consola i les façanes laterals, es va decidir la construcció d’un nou instrument que havia de respondre a unes necessitats molt diferents a les de finals del S. XIX.
L’espai ha passat de ser un espai privat a un espai públic, un dels principals edificis de Gaudí amb un flux continuat de visitants i on també es fan activitats culturals com conferències i concerts. Per aquesta raó es va optar per situar la consola a costat de l’orgue, el que permet a l’organista una execució més acurada. També se’l va dotar amb un sistema de reproducció automàtica que fa sonar l’orgue cada mitja hora, el que creant un clima sonor molt adient donant un plus de qualitat a la visita.
Aquest orgue també pot descobrir-se en una funció inèdita: l’espectacle “PARABÒLIC GAUDI”, fusió de projeccions de mapping a la cúpula del saló central, amb el so de l’orgue executat per una -a moments- poètica i altres moments vertiginosa composició obra del videoartistes Santi Vilanova i Eloi Maduell.
El paper de l’orgue al Palau Güell es completa amb visites i tallers escolars on els nens acaben construint un tub d’orgue de fusta d’una gran qualitat i reben el diploma de “Petit Orguener”.
